dimecres, 12 de gener del 2011

HAKUNA MATATA


Hola!
Volia aclarar algunes cosetes respecte a l'actualització anterior.

1a: Si no fem l'article de la crisi econòmica és perquè Vicent només vol que ho faça Rodolfo (jum)

2n: Que tal va tot?? Ací estem més avorrides i sense inspiració. Però damunt no tenim ni la meitat de revista feta, perque quan més anys tenim, menys fem. I en aquest punt tenim l'obligació d'agraïr a la juventut que treballe per nosaltres, gràcies! Us volem! T.T

Hui per a variar un poc l'actualització us anem a col·locar ací una noticia ètica d'interès cultural...

"El 21 de abril del año pasado, Jordi, un abuelo barcelonés de 80 años, convocó en su casa a sus dos hijas. Cuando las tuvo reunidas frente a sí, les leyó una carta, la carta más sobrecogedora que ninguna de ambas habría imaginado. «Siento en mi fuero interno -les leyó el anciano- que ya no me queda más vida». Pero las hijas aún no habían oído lo más estremecedor: «Pido solemnemente que me hagan un suicidio asistido».

Nuria, una de las dos hijas de Jordi, recuerda aquella intensísima experiencia. Lo primero que sintió fue rabia. Una rabia honda. No entendía por qué su padre quería morir. Las dos hermanas intentaron disuadirle. Lo primero que se les ocurrió fue ofrecer al padre que se fuera a vivir con ellas. ¿Es porque te sientes solo, papá? «No es que no quiera ir a vivir con vosotras, hijas, es que ya no quiero vivir más. Me sabe mal el dolor que os pueda causar, pero ya no me falta nada». Y, con gran determinación, el padre zanjó: «Si no queréis participar, lo haré solo».

Nuria y su hermana se fueron llorando de casa de su padre. Pero la rabia inicial se fue transformando y dejando paso a un interrogante angustioso: ¿Que habrá pasado para que papá quiera morir? Sin embargo, la respuesta ya la exponía Jordi en su carta de intenciones. El hombre -decorador de interiores con dos tiendas en Barcelona- arrastraba desde hacía años serios problemas de salud. Una tuberculosis le había dejado con un solo pulmón y tenía crisis respiratorias periódicas. Y la muerte de su esposa fue algo definitivo. «Eso ya no lo pudo superar», recuerda Nuria. A partir de ahí su salud cayó en picado.

SOLO EN SUIZA / Jordi murió por suicidio asistido en Suiza el 18 de octubre, de la mano de la asociación Dignitas, que el año pasado ayudó a morir a tres españoles y que se ha convertido en un referente europeo para ciudadanos de países que, como España, penalizan la eutanasia. Desde 1998, más de mil europeos de distintas nacionalidades han optado por esa vía. Los que más a viajan a Suiza para morir son los británicos, alemanes y franceses. Solo Bélgica, Holanda y Luxemburgo tienen leyes similares a las suizas en materia de eutanasia. El artículo 143 del Código Penal español castiga con hasta ocho años de cárcel a quien «induzca al suicidio de otro». La pena es menor para quien coopera en la muerte de otro «por petición expresa, seria e inequívoca de este» y siempre que sufra una enfermedad mortal en estado terminal.

Nuria, administrativa de 53 años, relata qué pasó después de aquel día en que su padre les leyó aquella carta. Nuria, su hermana y sus respectivos maridos decidieron acompañar a Jordi a morir a Suiza, pues en España sería ilegal. Tras contactar con Dignitas, las hijas enviaron a Suiza una detallada documentación sobre el estado de salud de Jordi y luego viajaron al país helvético, donde tuvieron varias entrevistas con el personal médico de la asociación para confirmar que se trataba de una decisión consciente y no forzada.

COGIDOS DE LA MANO / La familia estuvo cinco días en Basilea con este tipo de pruebas y chequeos hasta que llegó el momento del desenlace.

«La casa estaba a las afueras de un pueblecito entre Basilea y Zú-

rich -recuerda Nuria, emocionada-.

Era un sitio muy tranquilo, de colores pastel, sillones, un parque... Había dos mujeres jóvenes. Les entregamos la documentación y una de ellas le preguntó a mi padre, en francés: '¿Quieres seguir con esto?' Mi padre no dudó: 'Sí, sí quiero'. Las dos mujeres salieron de la habitación para que pudiéramos despedirnos. Fue duro, pero no lloramos, ni una lágrima. Con los ojos, él nos decía: 'No lloréis, por favor'. Lo sentaron en un sillón muy cómodo. Mi hermana y yo nos pusimos cada una a un lado suyo y le cogimos las manos bien cogidas. Regresaron las dos mujeres. Una traía el fármaco, pero primero le dio un zumo dulce porque el líquido es muy amargo. La otra mujer grababa. La que le traía el fármaco le preguntó a mi padre: '¿Es consciente de lo que va a tomar? ¿Quiere tomárselo?' Entonces, papá lo cogió y se lo tomó. Ya está. Se quedó dormido enseguida. En 10 minutos había acabado todo. En 10 minutos se murió».

Nuria, asesorada por la asociación española Derecho a Morir Dignamente, ha decidido relatar a EL PERIÓDICO la muerte de su padre para reclamar que otras familias en su situación no se vean obligadas a salir del país para poder cumplir con el deseo de una muerte digna.

AYUDAR A MORIR / «A quien no me comprenda, le diría que cuando tu padre te pide esto, si le quieres tienes que ayudarlo incondicionalmente. Yo hubiera sido incapaz de decirle que no le ayudaba. Incapaz», dice Nuria. «Claro que lloro cuando pienso en ello. Ha sido muy duro. Yo ayudé a morir a papá. Pero estoy muy tranquila. Volvería a hacerlo».

Nuria hace una pausa y Teresa Gol, de Derecho a Morir Dignamente, que ha conocido decenas de casos, califica de excepcional esta vivencia: «Hay que amar mucho para hacer esto. Es poco habitual que las familias se sientan y estén tan implicadas. Hay familiares que no pueden acompañar a la persona que pide un suicidio asistido, muchas veces quizás porque no hay esta base de comunicación. Para esto es clave quererse. Y eso no se improvisa».

Nuria retoma la palabra. Una reflexión final: «Tenemos una concepción totalmente equivocada de la muerte. La muerte es una consecuencia de la vida y creo que debe acabar cuando tú quieras, no cuando quiera quien sea. Lo tengo clarísimo. Mi padre fue un hombre excepcional y siempre, siempre, coherente»."

Ale ja teniu debat, a veure que penseu.

Seguim, la peli de la setmana és (resonen tambors)

BIUTIFUL

Biutiful" retrata la historia de Uxbal. Padre abnegado. Hijo desamparado. Intermediario de la sombra. Próximo a los desaparecidos. Atraído por los fantasmas. Sensible a los espíritus. Sobreviviente en el corazón de una Barcelona invisible. Sintiendo que la muerte le ronda, intenta encontrar la paz, proteger a sus hijos, salvarse a sí mismo. La historia de Uxbal es sencilla y compleja, al igual que nuestras vidas de hoy. (FILMAFFINITY)

Horari cinema Montcada:

Dissabte: 22:30

Diumenge: 19:30 i 22:30

Adeeu!!

dimecres, 15 de desembre del 2010

És un secret, no li ho digues a ningú.


Ei! Que passa?!

Ací estem Rodolfo i jo, tristos, ja que hui es l'ultima actualització del bloc de l'any i hui (s'encarrega Rodolfo) ens hem pegat la festa pare! (?)
Portem amb els nous articles des de que vam començar i el de la crisi, no avança, perque Enric i les Cris no fan una *****!! Ací l'únic que curra sóc jo.

(Enric)

Avui, hem començat un article sobre grups musicals, Maldita Nerea entre ells, un dels millors grups de musica pop a Espanya.
I com el millorador ens ha deixat, ací hi teniu un video:



Cristina Nadal està fent un article sobre els mites de la musica rock dels anys 60/70, Laura i Maite un sobre la polèmica de les màquines expenedores als centres escolars i Mercé, Lucia i Silvia estan passant a net les entrevistes als professors d'un cole rural i d'un CAES.

CINEMA DE MONCADA

TRON

Als horaris habituals.


Res més, us deixem per una temporadeta.

DE PART DELS REDACTORS DE 'LA REVISTA CALIDOSCOPI' US DESITJEM UN BON NADAL I BON ANY NOU :)

dimecres, 1 de desembre del 2010

I així va ser la nostra excursió





Avanç de l'article CRÒNIQUES VALENTINES, excursió de 4t ESO pel centr històric de València.

La nostra primera parada té lloc a la casa del gran Marqués de Dos Aigües. La verge de l’entrada ens donava la benvinguda a conèixer una família adinerada del moment. Més tard, la guia ens explicaria que la figura era giratòria i quan la família no es trobava a casa, donava a la part del carrer per a protegir la casa dels lladres. D’ estil rococó, aquest monument arquitectònic va deixar impressionats els alumnes del Sant Jaume. Després, en direcció a la catedral, passejàrem pels estrets carrerons del nostre centre històric. No entràrem al temple, però si estudiàrem els diferents estils de les tres portes. De més velles a més joves (estilazo)trobem en primer lloc l’art romànic (Porta de l’Almoina), al segon lloc l’art gòtic (Porta dels Apòstols) i per últim, més esplèndida, del barroc (Porta dels Ferros). I aquesta primera porta ens dugué a les arrels de València, la ciutat d’orígens visigots enterrada al sòl de la part romànica.
Després de la petita explicació ens dirigirem a les torres de Serrans, passant per les places de la Reina i Verge, el Palau de la Generalitat i les Corts. Una vegada arribarem a l’antic límit de València, començà a ploure discretament, però no precisament aigua dels núvols. Els del Sant Jaume, clamant venjança, pujàrem amb pas decidit per parlar amb els culpables de “bona educació".
També sentirem les impressionants vistes, i des de la revista agraïm la confiança que Empar Marqués ens regalà per fer-se càrrec de les entrades a aquest monument valencià

Pròximes excursions: Atenció segon d'ESO que se'n aneu al Semàfor (parc vial a Bétera)
El 20 de desembre, només pel matí

Programació cinematogràfica
: Heroes
dies: 4,5,6
Horaris: els de sempre! Opinió del censu: Nostàlgica, però no l'he vista i tinc ganes. Algú s'apunta? Va, que no tinc amics.

I ara us delectarà la nova companya, Mati de 1r Batxiller:
Estem ací la cristineta i jo ....
que la pelicula diu el sr. millorador que si l'acompanyeu, (busqueu-li novia)
amb tipin xD
Ale! men vaig
Adeuuuu!


dimecres, 24 de novembre del 2010

Happy a tope!



Hola amics i amigues, seguidors de la revista Calidoscopi del Centre Concertat Sant Jaume Apostol! :) Com el tema d'aquest any és la solidaritat, al llarg d'aquest curs us explicarem maneres d'ajudar a qui desitgem. Comencem per aquesta: Acaben d'anunciar que ha eixit un nou producte a la venda a les farmàcies. Es tracta d' unes píndoles molt especials. Tan especials, que no curen a qui les pren sinò a totes les persones oblidades que caminen pel món. Es diuen "pastillas del dolor ajeno"
Us informem:
L'ONG "Médicos Sin Fronteras" va a vendre aquestes pastilles pel mòdic preu d'un euro. Amb la recaptació es puga ajudar a molts milions de persones que patixen malalties oblidades. Ací, al primer món tenen cura i que al tercer no la tenen perquè les medicines són excessivament cares.

Així que per un euret us vendran caramelets (6 en total) en lloc de medicaments. I el millor de tot és que col·laborem en una bona causa, SOLIDARITZANT-NOS amb els malalts del 3r món donant un cop de mà per un sol euro. A la campanya, segur que l'heu vista anunciada, hi participen rostres ben coneguts de la televisió (Buenafuente), cinema ( Antonio Tejero), ciència (Punset) etc


Per a més informació cliqueu! (això si que no costa res)

http://www.msf.es/pastillascontraeldolorajeno/compralas.php

I la peli de la setmanaaaaaaa!

Wall Street: Divendres, Dissabte, Diumenge, Dilluns (horaris habituals)

Demà excursió al centre històric de València! per a l'alumnat de 4t ESO

dimecres, 17 de novembre del 2010

L'estrés de l'economia


Holaaaa!!!
Per fi llegiu a la vostra actualitzadora oficial!
Però vaig a passar-li el tro a un xiquet.

La obra no ha estat el que esperàvem. Una bona pel·lícula
hauria estat millor que aquest despropósit artístic. La falta de actors i l'absència de gràcia en les contades ocurrències interessants provoquen un estat de somnolència entre el alumnat, reforçat a més per l'horari de la obra: les 10:00 hores!! Positiu: hem provocat una sèrie de guàrdies als alumnes de batxillerat.




CINE MONTCADA:

AMADOR (112 minuts) NRM 13 anys

Divendres 19: 22:30
Dissabte 20: 22:30
Diumenge 21: 16:30- 19:30
Dilluns 22: 19-30 / 22:30

*Opinió del censu: "No està malament però és un poc rotllo, m'agrada més Barrio i Los Lunes al Sol (León de Aranoa, director)".

Excursions:

18 De Novembre: castell de Bunyol (2n ESO)

25 De Novembre: Bunyol Macastre
Visita a València.







*Enrique vine a la revista ja! Que de ética no es fan resums!!!
Vine vago!



dimecres, 10 de novembre del 2010

Anem-se'n a casa ja!


Hola! Adeu! que nooooooo

Demà aniversari d' Enric!!!!! :D

Hui ha sigut un dia super cundidor: emoció total en l'article de la crisi econòmica. Ja tenim la introducció i les preguntes per als profes d'història i filosofia. A vore si responen a la nostra gran feina de documentació, més coses:

També hem plantejat unes questions als alumnes del CRA la Serranía per a que ens expliquen com funciona un col.legi rural. L'article dels videojocs encara esta en revisió (s'admiteixen idees, comentaris...) També hem encetat entre nosaltres una xicoteta discusió sobre la necesitat o no de tindre maquina de menjars... Posiblemente acabe en un article.

Alguns components de la revista haurien de fer-se de notar per ací... ¬¬


EXCURSIONS:

El 17 de Novembre els alumnes de 4t ESO aniran al teatre a vore: "El Lazarillo de Tormes"
El 18 de Novembre els alumnes de 2n de ESO aniran al Castell de Bunyol.

CINEMA MONCADA CC BLASCO IBAÑEZ

Buried:
divendres: 22:30
dissabte: 22:30
diumenge: 16:30 i 19:30
dilluns: 19:30 i 22:30

dimecres, 3 de novembre del 2010

Convocatòries variadetes



Hui no hi ha revista per un compromís (tant de bo s'haguera evitat) del "censurador".


De totes maneres, us deixem unes informacions que esperem siguen del vostre interès.


TEATRE


La companyia DISBAUXA TEATRE, formada per membres y ex-alumnes del nostre centre centre, es presenta al públic amb l'obra "COMIDA CHINA".


Escrita per M.J. Ceruti (ex-alumna) i dirigida pel professor del CC Sant Jaume Ernest Alonso.


Divendres 5 de Novembre a les 22'30 al CC Blasco Ibáñez de Montcada. El preu de l'entrada és de 2 Euros. Animeu-vos que segur que és un èxit!!


CINEMA


Pel·lícula "El americano"


Dissabte 6, 22'30

Diumenge 7, 19'30

Dilluns 8, 19'30 i 22'30


També al CC Blasco Ibáñez


EXCURSIONS


Dijous 11 Novembre. Morella, alumnes de 1r de Batxillerat.


Gràcies, diculpeu les molèsties i ens vem el proper dimecres a l'hora de sempre.


* "Els ulls canvien, mai la mirada. Que la terra et siga lleugera" (en memòria)